"En ple ús de les meves facultats marxo perquè vull acabar els meus dies en la soledat i el silenci. Si em voleu fer feliç no em busqueu. Si algú em troba li prego que, estigui jo com estigui, no vulgui ell pertorbar la meva soledat i el meu silenci.
Gràcies!

He viscut esclau setanta-cinc anys en uns Països Catalans ocupats per Espanya, per França (i per Itàlia) des de fa segles.

He viscut lluitant contra aquesta esclavitud tots els anys de la meva vida adulta.
Una nació esclava, com un individu esclau, és una vergonya de la humanitat i de l’univers. Però una nació mai no serà lliure si els seus fills no volen arriscar llur vida en el seu alliberament i defensa.

Amics, accepteu-me aquest final absolut victoriós de la meva contesa, per contrapuntar la covardia dels nostres líders, massificadors del poble. Avui la meva nació esdevé sobirana absoluta en mi. Ells han perdut un esclau. Ella és una mica més lliure, perquè jo sóc en vosaltres, amics!

Lluís M. Xirinacs i Damians
Barcelona, 6 d’agost de 2007"

[@more@]

Tweet

Ella ha posat cara de "ah, i?". No m'ho podia creure. Ni em podia creure que s'havia mort, ni com s'havia mort – després ho he entès – ni que aquella bona dona (per cert, d'aquí de tota la vida) es quedés igual. No sabia ni de qui li parlava.

En Xirinacs ha sigut i continuarà sent un exemple a seguir davant de tots aquells que ens creiem, com a mínim, sobiranistes. Independentistes conveçuts hem tingut en ell un exemple a seguir. Per tenacitat, per convenciment, per nacionalista i per tantes altres coses, el país està en deute amb ell.

"UNA NACIÓ ESCLAVA, COM UN INDIVIDU ESCLAU, ÉS UNA VERGONYA DE LA HUMANITAT I DE L'UNIVERS". Aquestes són algunes de les seves paraules en el moment d'acomiadar-se.

Ha sigut un home que ha optat per la llibertat, cansat d'anys de lluita en una societat mesquina i esclava. La opció de la seva mort ha sigut personal. Segurament la sublimació de la llibertat que ell perseguia.

I mentre, la quiosquera no es deu ni haver aturar deu minuts per saber qui era i què va fer en Xiri.

Reposa en pau, ara la lliuta és nostra i la continuarem. Com a mínim per tu, perquè no t'avergonyeixis mai més de nosaltres.

[@more@]

Tweet

Un miler d'actuants, 15.000 alemans seguint la festa… què més volem?

[@more@]

Bé, en primer lloc deixeu-me que em disculpi per no haver actualitzat res d'aquest bloc. I en segon lloc, parlar-vos del què va passar la setmana passada a Frankfurt, amb l'aplec internacional i mostra de grups folklòrics que ha organitzat, un any més, adifolk.

Les xifres han cantat per si soles: un miler d'actuants d'uns 25 grups de cultura popular d'arreu del principat (més la geganta de Wolfenbüttel, si es diu així, i la principal d'amsterdam), més de 15.000 persones de la ciutat amfitriona van seguir els actes i un èxit espeterrant de l'organització (sobretot, de l'ajuda de la comunitat de catalans d'allà).

Tot plegat va demostrar que la nostra tradició és, potser, una de les millors cartes de presencació que tenim.

Us deixo amb una imatge del què va passar, tot i la poca qualitat de la meva càmera, doncs donen una idea del què va passar.

El dia que en aquest país comencem a entendre que només serem una potència forta culturalment quan siguem capaços de respectar la pròpia, d'estimar-la, de fer-la evolucionar, de donar-li la pàtina de segle XXI que li cal… el dia que foratigem l'autoodi de les nostres consciències, començarem a ser un país normal. Amb o sense estat.

Tweet

Un miler d'actuants, 15.000 alemans seguint la festa… què més volem?

[@more@]

Bé, en primer lloc deixeu-me que em disculpi per no haver actualitzat res d'aquest bloc. I en segon lloc, parlar-vos del què va passar la setmana passada a Frankfurt, amb l'aplec internacional i mostra de grups folklòrics que ha organitzat, un any més, adifolk.

Les xifres han cantat per si soles: un miler d'actuants d'uns 25 grups de cultura popular d'arreu del principat (més la geganta de Wolfenbüttel, si es diu així, i la principal d'amsterdam), més de 15.000 persones de la ciutat amfitriona van seguir els actes i un èxit espeterrant de l'organització (sobretot, de l'ajuda de la comunitat de catalans d'allà).

Tot plegat va demostrar que la nostra tradició és, potser, una de les millors cartes de presencació que tenim

Us deixo amb una imatge del què va passar, tot i la poca qualitat de la meva càmera, doncs donen una idea del què va passar

.

El dia que en aquest país comencem a entendre que només serem una potència forta culturalment quan siguem capaços de respectar la pròpia, d'estimar-la, de fer-la evolucionar, de donar-li la pàtina de segle XXI que li cal… el dia que foratigem l'autoodi de les nostres consciències, començarem a ser un país normal. Amb o sense estat.

Tweet

Dir-vos que intentaré, a partir d'ara, anant-hi posant coses que em puguin interessar i que pugui compartir. Com és lògic, n'hi haurà que no es compartiran.

Cultura popular, neo-cultura popular, política municipal i nacional, mitjans de comunicació… tot el què vulgueu… aquí hi sóc!

quim

[@more@]

Tweet

Tweet