Aquest matí, al comprar al diari, m'he quedat blanc, davant la portada del Punt. He mirat la quiosquera i li he dit: Ostres… s'ha mort en Xirinacs.
Ella ha posat cara de "ah, i?". No m'ho podia creure. Ni em podia creure que s'havia mort, ni com s'havia mort – després ho he entès – ni que aquella bona dona (per cert, d'aquí de tota la vida) es quedés igual. No sabia ni de qui li parlava.
En Xirinacs ha sigut i continuarà sent un exemple a seguir davant de tots aquells que ens creiem, com a mínim, sobiranistes. Independentistes conveçuts hem tingut en ell un exemple a seguir. Per tenacitat, per convenciment, per nacionalista i per tantes altres coses, el país està en deute amb ell.
"UNA NACIÓ ESCLAVA, COM UN INDIVIDU ESCLAU, ÉS UNA VERGONYA DE LA HUMANITAT I DE L'UNIVERS". Aquestes són algunes de les seves paraules en el moment d'acomiadar-se.
Ha sigut un home que ha optat per la llibertat, cansat d'anys de lluita en una societat mesquina i esclava. La opció de la seva mort ha sigut personal. Segurament la sublimació de la llibertat que ell perseguia.
I mentre, la quiosquera no es deu ni haver aturar deu minuts per saber qui era i què va fer en Xiri.
Reposa en pau, ara la lliuta és nostra i la continuarem. Com a mínim per tu, perquè no t'avergonyeixis mai més de nosaltres.
[@more@]
Sempre cauen els millors. Descansi en pau.
Seguirem el teu exemple i la nació esdevindrà lliure…. de tots nosaltres